Què és el cervell?
El cervell és l'òrgan més important de tot el cos, gràcies a ell es poden realitzar des de les funcions més simples fins les més complexes. Ell és l'encarregat de controlar la major part del sistema nerviós.
La part més externa del cervell és l’escorça cerebral, en cada hemisferi hi ha fenedures profundes anomenades cissures que delimiten lòbuls, els quals poden ser frontal, parietal, occipital i temporal. També podem diferenciar el cerebel, situat a la part inferior del lòbul temporal i occipital i, el tronc encefàlic, situat davant del cerebel i unit al lòbul temporal.
I... què podem trobar a dins del cervell?
L' estructura interna del cervell està constituïda per uns cossos neuronals de diferents funcions, aquests són:
Encèfal: forma part de l'escorça cerebral i està cobert per 3 membranes, les anomenades meninges, cada part rep un nom; la part més externa s'anomena Duramàter, la part intermèdia s'anomena Aracnoide, i la part interna de de les meninges és la Piamàter, totes elles són les encarregades de protegir el SNC, ja sigui dins el cervell com al llarg de la medul·la espinal.
 |
| Figura 3. Parts de les meninges |
El tàlem: participa en les sensacions discriminatives com la visió, oïda, tacte, dolor... i també en sensacions afectives com el nucli dorsal mitjà, anterior i reticular.
Dins del Tàlem tenim l'Hipotàlem el qual és l'encarregat de controlar el sistema nerviós autònom (SNA) el qual coordina l'activitat del tronc encefàlic, medul·la espinal i regula les funcions essencials com el bateg del cor i la pressió arterial. A més, regula el sistema endocrí, la temperatura corporal, el comportament emocional, el son i la vigília, la ingesta d'aliments i d'aigua, regula la diüresi, i la generació i regulació del sistema circadià.
Cerebel: controla l'activitat nerviosa , l'equilibri, els moviments i to musculars.
Tronc encefàlic: controla les activitats vitals bàsiques (respiració, circulació sanguínia...)
Bulb raquidi: forma part del tronc encefàlic i uneix el cervell amb la medul·la espinal; regula la respiració, el batec del cor i la pressió sanguínia.
Hipocamp: controla el comportament instintiu associat a la conservació de l'espècie i la formació de records.
Amígdala: controla el comportament instintiu per a la supervivència.
Aquests dos formen part del sistema límbic.
Cos callós: és una capa de cèl·lules nervioses en forma de falç invertida que connecta els dos hemisferis.
I el sistema nerviós... que és?
El sistema nerviós és un complex entramat d'estructures que es relacionen entre sí, per tal de realitzar i controlar les funcions de l'organisme. A més, la realització de totes les accions són gràcies als impulsos nerviosos, els quals transmeten i reben informació d'una neurona a una altra.
Només hi ha un sistema nerviós?
El sistema nerviós està format per l'encèfal, la medul·la espinal, que recorre l'interior de la columna vertebral; el sistema nerviós autònom i els nervis perifèrics que són fibres fines i llargues que connecten els centres nerviosos amb òrgans sensorials i altres parts del cos.
La seva funció és la de captar la informació, elaborar respostes i transmetre ordres.
- El sistema nerviós central (SNC) forma part de l'encèfal i de la medul·la espinal, i controla l'activitat general de l'organisme.
- El sistema nerviós autònom o vegetatiu (SNA/SNV) controla els moviments involuntaris.
- El sistema nerviós perifèric (SNP) és el que forma part dels nervis raquidis i els ganglis nerviosos.
Què són les neurones?
Les neurones són cèl·lules cerebrals capaces de transmetre i rebre informació per tal que es produeixin les funcions de l'organisme.
A més, les neurones són permeables, cosa que fa que la excitabilitat d'aquestes depengui dels canvis en les propietats de la membrana en una direcció concreta i en determinades condicions.
Totes les neurones són iguals?
El sistema nerviós compta amb 3 tipus de neurones, aquestes poden ser monopolars, bipolars o multipolars, aquestes últimes són les neurones més comunes.
Encara que siguin tres tipus de neurones, les tres tenen les mateixes parts essencials: les dendrites, l'axó, el soma o cos cel·lular i els telodendrons.
Les neurones compten amb diferents parts, cadascuna especialitzada en alguna acció, aquests components són:
- Les dendrites són els llocs de transmissió dels missatges, és a dir, és el pol receptor. Tenen una membrana característica amb zones especialitzades que contenen grups moleculars que reaccionen a determinades substàncies químiques alliberades per altres neurones.
- El nucli és molt gran i regula l'activitat metabòlica necessària per a transmetre i elaborar els impulsos nerviosos. A dins té el nuclèol que fabrica l'àcid ribonucleic que contenen els ribosomes, els quals es troben distribuïts a tot el cos.
- Els orgànuls són necessaris per sintetitzar proteïnes que intervenen en la transmissió de l'impuls nerviós.
- Les neurofibril·les estan situades al voltant del nucli, però amb funció desconeguda.
- L'axó transporta la informació des del pol dendrític al telodendró. Té dos tipus de transport: anterògrad: quan es dirigeix des de la soma (cos cel·lular) fins a les terminals de l'axó o retrògrad quan es dirigeix des de les terminals de l'axó fins al soma.
- El telodendró és la part terminal de l'axó i es caracteritza per ser una zona especialitzada en transmetre la informació.
Si la informació és transportada des de l'axó fins al sistema nerviós, s'anomenen axons aferents o sensorials, en canvi, si la informació és transportada des del sistema nerviós fins a l'exterior, s'anomenen axons eferents, els quals intervenen en la musculatura, els anomenats nervis motors; i en les glàndules, els anomenats nervis secretors.
Amb el desenvolupament dels axons s'associen cèl·lules no nervioses especials, aquestes s'anomenen oligodentròcits si es troben al sistema nerviós central.
La unió de l'axó amb l'oligodentròcit forma la mielinització. L'estructura que adopta aquesta unió és laminada, amb la qual cosa cada capa té dos engrossiments de membrana on es diposita un lípid, la mielina.
Què són les sinapsis?
Les sinapsis són les reaccions que es duen a terme entre les neurones per tal de transferir la informació d'una neurona a una altra.
Aquestes poden ser de dos tipus:
- Sinapsis elèctriques: són connexions axó-axòniques, és a dir, des d'un axó d'una neurona fins a l'axó d'una altra neurona, d'aquesta manera faciliten el transport de materials entre cèl·lules, majoritàriament aquestes sinapsis es troben en peixos, crustacis, cefalòpodes...
- Sinapsis químiques: poden ser de dos tipus:
- Excitatòries: en les quals es produeix un canvi en la membrana de la neurona post-sinàptica.
- Inhibitòries: en les quals es produeix una hiperpolarització de la membrana, la qual cosa produeix corrent a l'exterior de la membrana post-sinàptica, el que fa que es redueixi la transmissió dels missatges.
Normalment les sinapsis solen produir-se quan la zona on les terminals d'un axó estan en contacte amb la membrana cel·lular d'una altra neurona.
Encara que també hi ha connexions entre l'axó-dendrita i terminal de l'axó i cos cel·lular, o des del terminal de l'axó i l'axó, o fins i tot, dendrita i dendrita.
Però... què es necessita per a que es produeixi la sinapsi?
Per a que es produeixi la comunicació entre les neurones, i per tant, per a que pugui haver la transmissió dels impulsos nerviosos, són necessaris els neurotransmissors, que són substàncies alliberades per les neurones a l'espai sinàptic i, són els encarregats de fer funcionar els nostres òrgans sense que en siguem conscients, gràcies al sistema nerviós autònom.
Són neurotransmissors excitatoris si despolaritzen la membrana cel·lular i són inhibidors si repolaritzen la membrana cel·lular.
Les neurones que alliberen aquests neurotransmissors són les anomenades neurones pre-sinàptiques, les quals tenen un gran nombre de neurotransmissors guardats a les vesícules sinàptiques, per tal que es puguin alliberar en el moment de la sinapsis.
Aquests neurotransmissors, una vegada alliberats arribaran a l'altra neurona que està en contacte, aquesta neurona que rebrà els neurotransmissors, és la neurona post-sinàptica, i es caracteritza per tenir receptors, necessaris per captar els neurotransmissors.
A més, per a produir-se aquesta comunicació neuronal és necessari el potencial d'acció, amb el qual l'activitat dels axons va acompanyada de canvis elèctrics al seu interior i al voltant.
I després de la sinapsi que passa amb el neurotransmissor?
El neurotransmissor una vegada ha completat la seva funció pot ser degradat o tornat a emmagatzemar per la neurona pre-sinàptica.
Quins són els neurotransmissors més importants?
- La serotonina, fabricada a partir de la melatonina, és necessària per a la coagulació de la sang, l'aparició del son, la calma, control d'un mateix, etc. Per tant, uns nivells baixos d'aquesta hormona incrementaran el mal humor, la irritabilitat i el nerviosisme, d'entre altres.
- La dopamina, encarregada del bon humor, plaer, motivació, etc. Per tant, uns nivells baixos provocaran desmotivació, indecisió i, fins i tot, depressió.
- La acetilcolina, s'encarrega d'emmagatzemar la informació i recuperar-la en forma de record. Per tant, és necessària per a la concentració, l'aprenentatge i la memòria. Conseqüentment, uns nivells baixos provocaran mala memòria i, fins i tot, demència.
- La adrenalina, és l'encarregada de reaccionar en les situacions d'estrès, per tant, et mantenen alerta. Uns nivells baixos, provoquen depressió.
- La noradrenalina, es l'encarregada de l'aprenentatge, la sociabilitat, les emocions, el desig sexual. Per tant, uns nivells baixos provocaran desmotivació, poca concentració i depressió, d'entre altres.
- L'àcid gamma-aminobutíric o GABA, és el neurotransmissor més estès en el cervell. Inhibeix l'acceleració de les senyals nervioses, és a dir, controla el sistema nerviós. Si hi ha nivells baixos, hi ha dificultat per conciliar el son, causa ansietat i atacs de pànic.
- La glicina, actua com a neurotransmissor inhibidor del sistema nerviós central.
- El glutamat, actua com a excitador del sistema nerviós central.
 |
| Següent |
 |
| Anterior |