En la malaltia de l'alzheimer es poden considerar tres fases de progressió d'aquesta, les quals es caracteritzen per una pèrdua progressiva de la memòria i poca concentració a l'hora de realitzar alguna tasca, sobretot en la primera fase; també al llarg que es desenvolupa la malaltia hi ha una resposta anormal al moure els peus, debilitats facials i aparició d'al·lucinacions, en la segona fase; i finalment, en la última fase, l'individu perd el reconeixement propi i dels familiars, comença a tenir dificultat a l'expressar-se verbalment, fins i tot, pot arribar a perdre completament el parlar, són incontinents i en algunes ocasions poden tenir atacs epilèptics.
Però tot això a causa de que sorgeix?
Les supervivents tenen reducció en les ramificacions dendrítiques i en les formacions sinàptiques, per tant, serà molt difícil que es puguin continuar desenvolupant les connexions sinàptiques i, conseqüentment es perdran les habilitats motrius i cognitives lligades a aquestes.
Els defectes en la síntesi, alliberament, degradació o funció dels neurotransmissors estan involucrats en la patogènia d'una gran quantitat de malalties neurològiques, musculars i psiquiàtriques.
El sistema límbic, fa referència a tota la zona on es troba l'hipotàlem, el tàlem i l'amígdala, i està relacionat amb la memòria a curt i llarg termini, el qual va perdent gruix al llarg de la malaltia.
A més, com hem dit en els apartats anteriors, apareixen nusos neurofibril·lars i plaques amiloides els quals van ocupant des del sistema límbic fins l'escorça cerebral al llarg que evoluciona la malaltia. Per això, es produeix la mort neuronal i, conseqüentment, la pèrdua progressiva de massa cerebral. A la imatge de l'esquerra observem les neurones en un cervell sa, en canvi, a la dreta visualitzem la presència de nusos neurofibril·lars a dins de la neurona, els quals li donen un aspecte arrugat a la neurona i al voltant tenim les plaques amiloides.
Quins són els lòbuls afectats per l'alzheimer?
Dany en l'escorça cerebral
El mínim dany en l'escorça cerebral pot causar demència i deliri. En el cas de l'alzheimer el dany cortical cerebral es localitza a diferents regions de l'escorça i en diferent proporció.
Amb aquesta lesió només es poden observar desordres mentals.
Dany als lòbuls parietals
Les lesions situades als lòbuls parietals causen dificultats visuo-espacials i topogràfiques, és a dir, l'individu serà incapaç de realitzar un dibuix d'un objecte simple, com en el cas de dibuixar una esfera de rellotge; i també serà insolvent a l'hora de localitzar la sortida d'un lloc nou o ja conegut. A més, si el lòbul afectat és el dominant, apareixeran defectes en el llenguatge, en canvi, si el lòbul afectat és el minoritari, l'individu afectat, serà incapaç de reconèixer les imatges visuals del seu entorn, conseqüentment desconeixerà les cares dels familiars i, fins i tot, la seva pròpia.
Dany als lòbuls temporals
Les lesions situades als lòbuls temporals causen pèrdua d'audició, de memòria, dificultat en menjar i en l'expressió facial, a més també hi ha alteració de les respostes al dolor i al plaer, fins i tot, en el control de l'agressivitat.
Si el lòbul afectat és el dominant, s'afecta el llenguatge impedint que es pugui mantenir una conversa, i també perdrà la capacitat de llegir. En canvi, si el lòbul afectat és el minoritari, no hi ha tants efectes notoris. No obstant, si tots dos estan lesionats, es produeix un pèrdua de memòria desmesurada.
Dany en el lòbul occipital
Aquest dany és inusual en la patologia de l'alzheimer, però, tot i això, pot tenir lloc. Si l'individu té aquesta lesió és incapaç de llegir, però sí d'escriure, a més, no reconeix objectes ni colors.
Dany en el lòbul frontal
Aquesta lesió provoca una desinhibició i indiscreció social, també causa una incontinència urinària i canvis d'humor sobtats en l'individu afectat.
El lòbul frontal és el més afectat en els casos de demència, no solament en el cas de l'alzheimer.
Visualment podem veure diferencies entre el cervell sa i el malalt d'alzheimer?
A mesura que es van perdent les sinapsis neuronals, aquestes cèl·lules moren, provocant una disminució important en el teixit cerebral, fent evident els efectes brutals d'aquesta patologia.
Amb la pèrdua de les neurones corticals, es va perdent el teixit cerebral que les contenia, quedant, així, espais buits que mostren com evoluciona la malaltia.
Com ja sabem, el fet de perdre teixit cerebral implica perdre part de les funcions normals de l'organisme, en la imatge 4) podem observar com la zona referent al llenguatge està molt deteriorada respecte a la imatge 3), la qual fa referència a un cervell sa. Aquest buit que es visualitza dóna una clara explicació a perquè apareix apràxia com a símptoma de la malaltia de l'alzheimer.
A més, si continuem observant les dues porcions del cervell (imatge 3 i 4) també veiem la presència de solcs molt més marcats en la imatge del cervell malalt que en el cervell sa, igualment com passa amb la grandària del ventricle. Un altre símptoma evident de la malaltia de l'alzheimer és la manca de memòria, fet que a l'inici de la malaltia ja ens fa sospitar que alguna cosa pot estar succeint-nos, doncs igual com en el cas de la zona del llenguatge, l'àrea de la memòria també es veu greument afectada cosa que provoca el dèficit de memòria, la qual acabarà sent inexistent al final de la malaltia. Però no només això, al llarg que la patologia evoluciona fins a la fase terminal, es van perdent un gran nombre de funcions de l'organisme, fins acabar perdent les funcions vitals, necessàries per poder viure.
 |
| Següent |
 |
| Anterior |